dissabte, 24 de febrer de 2018

El temps

Cada dia hi ha més persones que esperen amb ganes el mapa del temps perquè depèn del que faci pot anar millor o no tant alguna proposta que puguin fer. Abans era una cosa residual, però avui en dia està en primera lìnia informativa. Moltes persones ja estan farts de les notícies de sempre i llavors ja desconnecten i es centren en el temps o en apunts similars. També tenen molt bona acollida entre els pocs compradors de diaris d'aquest pais les pàgines d'entreteniments. Aquí també hi ha molts fidels.

Massa locals buits al Vendrell

Un dels problemes del Vendrell és que hi ha massa locals comercials buits al Vendrell. Es fan coses com fer un tour per la gent que vol muntar negocis, avisar a una associació de franquícies, però la cosa no varia gaire. Això crea un efecte dominó perquè com més locals buits menys gent i la cosa no pinta bé. S'hauria de trobar una solució per corregir aquesta tendència que ens perjudica a tots.No és gens fàcil, però algo s'ha de fer abans que sigui massa tard. Potser el preu dels lloguers, el tema de l'aparcament.No sé però això està aquí al carrer i tothom ho pot veure.

dimecres, 21 de febrer de 2018

Carnaval, un simple exemple de l’esperit comarcal



Un dels temes estrelles d’aquests dies a les xarxes socials ha estat el carnaval i les diferents rues que han omplert els nostres carrers i avingudes. Cada dia hi ha més participants que s’apunten a aquest circuit que comença una setmana abans de les dates oficials del calendari i amb la tonteria es perllonga una setmana després, ja ben entrada la Quaresma. Temps de penitència i poques alegries segons la tradició cristiana on sembla que estem immersos, però realment la cosa es va actualitzant segons marqui el guió. El cap de setmana després del dimecres de cendra, les rues encara volten per algun localitat amb forces recuperades després d’uns dies de descans i vida rutinària. Correm el risc que tot plegat acabi com els  Tres Tombs que un parell o tres de mesos després de Sant Antoni Abat encara estiguin tombant un diumenge al matí els cavalls i eugues per alguna localitat de les nostres contrades. Clar, la gent que s’hi dedica ha d’aprofitar perquè fer-ho tot en una setmana no dóna gaire de si.
El Carnaval també va tenir un intent de passar-ho a l’estiu. A Calafell oferia bons tractes a aquelles carrosses i comparses que un dissabte a la tarda de l’estiu volguessin fer un tomb per alguns carrers dels barris marítims per mostrar als visitants les nostres tradicions. Crec que la història no va reeixir. Fa un parell de dècades, quan es va encetar aquesta desestacionalització carnavalera, un servidor va poder comprovar que hi havia més cameres de televisió seguint  el peculiar esdeveniment que no pas carrosses. Tot va ser un vist i no vist. Cada cosa al seu temps. Una cosa semblant podria passar si als veïns de Sitges se’ls animés a fer catifes de flors el 15 d’agost per atraure visitants a la localitat. Doncs es fa per Corpus i si no es pot un any doncs un altre.
Enguany un dels temes més interessants ha estat la coordinació entre la rua del divendres al Vendrell i la de Segur de Calafell. Les xarxes socials anaven farcides de comentaris sobre la combinació d’aquestes dues propostes. Els darrers anys la Rua del Vendrell començava a les 20 hores i més o menys per la zona de la sortida acostumava a acabar a les 22 hores i si afegim una hora de recorregut doncs a les 23 i poc les darreres podien estar a Segur a la nova rua, però enguany tot i començar a les 19:30 les darrers comparses varen passar a les 22:30 de la nit, llavors la cosa ja es posposava fins a les 24 hores de la nit.
Llavors evidentment quan algunes va arribar a l’altra localitat, ja no les van deixar prendre part perquè era massa tard i per altra banda, sembla que la rua tenia trams buits enmig fruit de l’arribada esglaonada dels seus participants. Evidentment alguns aposten per fer la rua més aviat. El problema és que en aquests esdeveniments  intervenen molta gent. Alguns participants  tenen la mala sort de treballar i de no poder arribar a temps si la convocatòria fos més aviat. Una altra opció és fer-ho dissabte al matí quan no hi ha cap proposta de rua de carnaval 100 km a la rodona.
Crec sincerament que anar a un carnaval que comença a les 11 o les 12 de la nit en un mes de febrer amb unes temperatures gèlides no és el més aconsellable. No sé perquè però una de les coses que no falla mai per carnaval és que sempre fa fred. Tenint en compte que el dia següent i l’altre també hi hauran possiblement les mateixes carrosses amb les mateixes disfresses que el divendres a la nit. Evidentment la gent és queda a casa esperant un dia o dos. El que haurien de fer les dues localitats es parlar i que no passin escenes com aquesta. No fa gaires anys, els del Vendrell per evitar que la gent caigués en la temptació d’anar a la de  Segur de Calafell van decidir donar els premis i els permisos de la subvenció al final de la rua a la zona de les Matas del Vendrell. Evidentment aquest era un acte amb segones de canvi. El resultat és que molts pocs van anar a buscar-ho i tothom va tocar el dos cap a Segur de Calafell. Un altre solució és limitar els participants al Vendrell perquè enguany a partir de les dues hores de desfilada els carrers de la vila s’anaven buidant lentament Cal dir  que hi havia trams que durant les tres hores de la rua no hi havia ningú. Hi ha una llegenda urbana que diu que si a Calafell no hi vas els tres dies no cobres cap rua. Una regidora em va dir pel facebook que això era mentida i que cada carrossa cobrava 200 euros per dia. Però en el fons de tot, hem de mirar si realment val la pena fer una rua a Segur de Calafell al voltant de la mitja nit amb uns carrers buits i un fred intens? Potser val més que potenciïn les dues restants  i no cal seguir aquesta norma del políticament correcte a Calafell  que cada nucli tingui la seva com fan amb l’assumpte dels mercats ambientats. De moment, l’any que ve que aquest esperit comarcal serveixi almenys per ordenar les rues de carnaval a la comarca. No cal gaire més, però un servei mínim s’agrairia d’aquesta vegueria que algun dia o altra ens ha d’acollir.





dilluns, 19 de febrer de 2018

Cd's gratuïts per a tothom. El negoci són els concerts

Avui en dia quan la gent ja no compra cd's i per trobar un cd has d'anar a una gran ciutat i els llocs on es venen tenen el més justet el més llest és el que fan grups com Buhos que un cop ha sortit al mercat un nou treball permeten que la gent se'l descarregui gratuïtament. Llavors només falta fer força concerts perquè la gent pugui assajar el cd gratuït que s'ha descarregar. Aquest és el futur. És trist, però d'on treueu uns pocs diners els grups és dels concerts. Doncs endavant. També potenciar el merchadising.

No us perdeu la Forma de l'aigua al cinema

Gran peli la Forma del Agua.No m'estranya gens que estigui nominada a 12 Òscars perquè és una proposta global amb uns escenaris, un to de llum, una fotografia uns personatges, una trama que està embastida al milimetre. És una cant a la gent anònima enmig de la guerra freda entre americans i Rusia. Molt interessant i que no us deixarà indiferents. Són d'aquestes que s'han de veure en pantalla gran

diumenge, 18 de febrer de 2018

Us recomano una visita a la presó model


Us recomano una visita a la presó model de Barcelona. Els divendres de 15 a 18 i els dissabtes de 10 a 18. És gratuït i es poden veure un parell o tres de pavellons en la seva part inferior també es pot visitar la zona de visites, els dos patis, algunes cel·les i altres petits detalls. Val la pena fer la visita perquè és pot veure la realitat d'aquesta presó que va estar en funcionament des del 104 fins el 2017. Una manera de conèixer la nostra història. S'hauria de fer difusió d'aquest espai abans que ho el tunegin i el converteixin en una altra cosa per veure les seves condicions. Si vas a primera hora està lliure i si vas a partir de les 4 de la tarda no hi ha tanta gent. Les hores abans de dinar és quan hi ha més gent. Veure com és una cel·la on hi vivien tres o quatres persones és una cosa que no té preu i ens podem imaginar com estan actualment els nostres presos polítics en garjoles de Madrid. Aprofiteu val molt la pena.

divendres, 16 de febrer de 2018

Els intocables




Un petit grup de funcionaris de nivells alts treballen en una de les seves fites professionals: consolidar la seva torre de d’ivori. Persones que al llarg del temps ha escollit aquesta via unilateral de relació amb els seus companys i amb la resta del món professional. A vegades és un objectiu assolit per la via lenta perquè hi ha gent que s’ho va treballant de mica en mica a mesura que passen els triennis, però altres la cosa s’instaura amb tota rapidesa i celeritat i ningú té cap argument en contra. Evidentment per assolir aquest situació privilegiada necessita el suport de la gent que té al seu voltant. Primer de tot, el consentiment de la classe política que òbviament en el millor dels casos no aplicarà cap mesura correctora. Simplement estarà al seu lloc i quan algú li preguntí només li quedarà mirar cap a un altre costat. També necessita un estol de professionals que s’encarreguin de recollir els recàrrecs i de parlar amb la resta de companys perquè en el fons tothom treballa en xarxa i no es pot deixar de banda cap peça perquè funcioni míninament l’engranatge, encara que a vegades es crea aquesta mena de república amb els seus auxliars que s’encarreguen que aquell element no quedi fora de tot el mecanisme institucional. Aquest són els que com sempre passa els dijous estan al mig i rebran tota la part més complicada de la situació peculiar perquè hauran de gestionar les dues bandes amb un mínim de maniobra. Evidentment qui viu en aquestes torres amb vistes al mar i allunyades del món real no té la costum de delegar cap competència.  Ella és la més important i al final tot ha de passar per les seves mans encara que tot un poble quedi perjudicat. Ningú pot qüestionar la seva situació privilegiada. És intocable, inqüestionable.