La veu del poble

La veu del poble

dijous, 21 de setembre de 2017

Factura i fractura social

Cada dia és un dia diferent i no sabem que passarà el proper. Tot és incert. Estem en una espècie d'estat d'excepció no declart amb dos móns diferents i totalment oposats. La maquinària de Madrid va creant adeptes entre l'independentisme català que cada dia és més fort i està preparat per tot. No sé com acabarà tot plegat, però el que és cert que cada dia la fractura social és més forta i això ens passarà factura en el futur. Depèn com acabi podem estar mesos o anys en tornar on estàvem però alguna cosa s'ha de moure. A veure que passa. Hem de pagar el pato entre tots, però falta saber fins on s'arriba, la resta ja hem engegat el procés que no té aturador

dimecres, 20 de setembre de 2017

Un manual de vida de Laura Escribà



Una de les persones més populars del Vendrell i comarca és la Laura Escribà, per la seva manera de ser, pel seu color de cabell, pel seu somriure sincer i pels seus profunds pensaments i per tantes altres coses ella és prou popular a casa nostra. Acaba de treure un llibre on explica la manera d'encaixar la vida. La manera e trobar-te a tu mateix. Un manera de ser feliç sense saber el perquè. Un llibre que com ella dibuiaxa  "La vida és un arte que se viste de lo que tú decidas. Puede ser de clors y poesía, de música i fiesta, de silencios rotos, de enfermedades, de ángeles y demonios, de todo lo que tu pienses que es".
Un gran llibre que s'apropa al cor y al més profund d'aquesta jove vendrellenca que molts tenim la sort de conèixer en persona.., Molt recomenable, segur que si el comenceu no el podreu deixar. Un llibre d'il.lusió, optimista i perquè tots ens coneixem una mica millor a través de les sàvies paraules de la Laura. Us el recomano molt fervorosament. Ja ho veureu.

La cultura de l’asfalt




A mesura que passen els anys, tenim més abandonats una de les nostres riqueses com són els boscos i els camps de conreu de la comarca. Cada dia hi ha menys pagesos a casa nostra i amb el pas del temps, els pins i els matolls van ocupant terrenys. També tenim un fenomen que potser no es nota tant però es ben perceptible per aquells que en un moment donat van al bosc a buscar bolets, a caçar o simplement a donar un tomb. Molts dels camins que durant segles i segles eren transitables estan sent ocupats per la massa forestal i estan desapareixent dels mapes. Si que tenim ciclistes que encara donen sentit a alguns d’aquests trajectes naturals, però massa d’aquests per manca de trànsit estan desapareixent de mica en mica.
Això no seria cap problema greu sinó fos que el canvi climàtic, la manca de recursos públics per als seus funcionaris facin que cada dia el perill d’incendi sigui més gran i per altra banda, també es redueix el nombre de bombers o recursos destinats a apagar aquests focs. És una combinació explosiva que algun dia ens pot portar algun ensurt a la comarca.
Hi ha gent que es va anar a viure dins un bosc per mil raons que es poden compartir o no, però estan allí. Aquesta situació física pot provocar fàcilment que algun dia hagi de tocar el dos per fugir de les flames, esperem i desitgem que això no passi, però la realitat és aquesta.
Hem gastat milions de diners en tenir a punt les nostres costes per atraure turistes i visitants per omplir les nostres butxaques, però per altra banda, no ens hem donat compte que la vida del camp s’anava morint. Poc a poc aquells fills de pagesos han preferit anar a fer de manobra que no pas seguir les tradicions dels seus avantpassats perquè l’agricultura que es fa a casa nostra en la seva gran majoria és poc rendible per molts factors que tothom coneix i que és un element global.
Potser el dia que ens posem en serio amb això del enoturisme i organitzem rutes per russos que ens visiten per les muntanyes del Baix Penedès potser ja no trobem pagesos o els camions que ens hi porten ja en prou feines deixen passar a peu.
Durant molts anys hem mirat massa al mar i ens hem oblidat de l’interior. Altres comarques com Vilafranca no ha tingut aquest problema tan agreujat com nosaltres. En ells els hi ha passat una cosa molt bona, han hagut de buscar-se la vida sense dependre d’aquesta gran mentida que és el turisme de platja sinó ho sabem treballar.
Aquí va tenir el seu moment de glòria, però ara per ara s’han de buscar nous camins per donar vida a la comarca.
Aquest boom turístic a part de deixar la comarca desinteressada per la seva part agrícola, ha provocat que tampoc s’establissin grans indústries perquè molta gent preferia el diner estacional del turisme dels anys 60 i 70 que no pas anar a treballar 40 hores diàries a la setmana amb un mes de vacances.
El pas dels anys ha provocat un altre fenomen que ara es veu prou clar quan tenim la calor aquí. Aquests petits nuclis de població que han anat sorgint aquí i allà part dels serveis bàsics com l’aigua, les escombraries, la llum i el telèfon també reclamen transport públic, neteja viària i seguretat. Evidentment dotar aquests serveis a tot el territori ha suposat un augment molt alt de la despesa municipal. Com a nota curiosa, evidentment, ara també reclamen la seva festa major amb el sopar popular i el conjunt que hi posi una mica de música i com també paguen  els seus impostos cap polític els hi pot dir que no. Per això hi ha municipis que cada cap de setmana de l’estiu té la seva festa major en alguns dels seus nuclis de població, en algun cas hi ha més població en aquestes urbanitzacions del finals del segle XX que no pas en el seu nucli històric. Aquesta és la realitat d’aquesta comarca que viu en constant transformació per adaptar-se a les noves circumstàncies.




diumenge, 17 de setembre de 2017

Alguna cosa està canviant




Estem vivint dies molt especials, dies diferents. Una lluita entre dues maneres de veure el món on la gent s'ha de posicinar. Aquí no sé sap el final, hi ha per per totes les versions, però la veritat és que alguna cosa s'està movent. La gent està responent. Altra molta queda en silenci, però està allí i pot sortir en qualsevol moment. La gent està tipa de moltes coses i hem començat un canvi. La majoria busquen la independència, però altres busquen que les coses siguin diferents. Hem acabat un periode i en comencem un de nou. No sabem com acabarà, però algo es mou.

dijous, 14 de setembre de 2017

Doble joc presumptament legal

En aquests dies intensos estem vivint un clar paral·lelisme entre dos jocs presumptament legals: per una banda l'Estat Espanyol i per altra banda la Generalitat de Catalunya que ha endegat la seva fase de desconnexió, el que s'anomenava xoc de trens. Aquí hem trobat dues legalitats vigent, una tot just acaba de néixer i l'altra ja fa segles que va. La gent fins ara feia més cas a la gran, però de mica en mica i vist per on van les coses cada dia hi ha més seguidors de la legalitat emergent que no sabem on acabarà. Jo era dels que deien que el referèndum no se celebraria, però crec que vaig equivocat. Escoltar ahir el President per la tele i veure que van a totes, jo crec que és una garantia d'aquest xoc de trens que tindrà lloc el dia 1 als col.legis electorals. Només ens cal esperar. Ara tenim lleis per on triar i remenar.

Barry Seal, entretinguda

Barry Seal, el Traficante protagonitzada per Tom Cruise és una peli entretinguda que explica una mica com anava sobre els anys 80 el negoci de la droga de les armes amb els americans, els països del sud i els que tenien el poder i els que el volien arrebatar. Una història que segurament està basada amb la realitat que explica l'evolució d'un pilot molt bo de la TWA cap a altres maneres de fer negoci. La rivalitat entre els diferents cossos de seguretat americans i una radiografia de com anava tot plegat. Molt amena.

dimecres, 13 de setembre de 2017

Fins quan hem de demanar diàleg?

Aquest referèndum del proper 1 d'octubre ja fa anys que el govern català el vol pactar amb Madrid, però Madrid sempre ha dit que no. Ara potser farem una versió millorada del 9 N, però la culpa és de Madrid perquè aquí ja hem dit per activa i per passiva que volem decidir que fem. La culpa no és nostra, simplement allà passaven de nosaltres perquè pensaven que no es faria, però al final la cosa s'ha posat seriosa.  Ja fa temps que volem parlar. Si es fa aquest referèndum i no té les garanties suficients no és culpa nostra, sinó de Madrid que sempre ha dit que no. Les coses han de canviar i la gent ha de decidir. Si Madrid hagués posat unes condicions i s'hagués fet el referèndum fa uns 4 o 5 anys possiblement el no hagués guanyat de carrer, però a mesura que parla i actúa Madrid es van creant independentistes perquè ells fan la campanya. Els d'aquí no cal que facin res. Rajoy i els seus són els principals creadors d'independentistes perquè la gent no és tonta i les coses les entén i quan es trepitja tan al poble al final la gent es revolta i no hi ha legalitat vigent que valgui.