divendres, 25 de maig de 2018

Les guinguetes socials



En moltes ajuntaments del Penedès i d’arreu és parla de pressupostos participatius i de mil històries més que implica que persones que no estiguin a primera línia de l’òrbita política puguin arribar a inclinar una posició per sobre una altra. En el fons i quan veus les persones prenen part en aquestes propostes obertes a tothom et dones compte que són els de sempre. Alguns dels quals també prenen part en partits i associacions i altres clubs similars que són els que remenen d’un costat o altra les cireres al municipi. Un gran nombre de la població viu totalment allunyada de la realitat d’aquell municipi durant la majoria part de l’any. A l’hora de votar potser que es mogui pel carisma i el missatge del candidat o simplement per les sigles del partit a nivell més general.
Els nostres pobles creixen, però aquests petits grups estan allí com sempre. De tant en tant registren alguna incorporació o una baixa, però la majoria de persones repeteixen. Quan algú que viu aliè a aquestes realitats intenta donar un cop d’ull a aquests grups socials veu que tothom veu si coneix una mica el patí. Llavors té dues opcions: adaptar-se  la realitat de sempre i intentar moure alguna cosa des de dins o tocar el dos com fa la majoria de persones.
Molts cops en aquestes trobades es parla d’obrir aquests processos a la gent a nous ciutadans, però en la majoria de casos es torna al petit grup de sempre que està a mil llocs a la vegada. Encara que la voluntat de moltes entitats es renovar-se amb gent nova jo crec que més d’un ho passaria malament si tinguessin una allau de nous socis que els hi podria desmuntar el present d’aquesta penya amb un futur incert que dependria dels nous membres de la guingueta. Això passa en religió, futbol, política i tantes altres històries que tenim al nostre abast cada.

dimecres, 23 de maig de 2018

El Vendrell: fer grans reformes perquè tot segueixi igual



En principi el Vendrell és la capital del Baix Penedès amb una població que s’aprova als 40.000 habitants encabits en una superfície de 36,8 metres quadrats. Un municipi que està al mig de tot plegat i al final resulta que no està enlloc. Estem a cavall de Barcelona i Tarragona, però no som el suficientment importants per tenir una entitat pròpia i marcada. Passen moltes vies amunt i avall. Algunes tenen parades, però en altres ens hem de conformar a veure com passen els trens des de l’àtic de casa.
Una localitat que té moltes realitats ben diferents. Estan a grans trets els qui viuen en el nucli del municipi amb unes tradicions més que consolidades. Llavors tenim un gran volum de població que viu al llarg i ample del terme municipal amb variada i diversa implicació amb allò que s’hi cou. Evidentment la immensa majoria dels veïns del municipi viuen bastant al marge de moltes activitats que s’hi porten a terme. Els pots veure en moments puntuals del calendari anual com poden ser el shopping night o el concert d’un grup consagrat al Botafoc. A la resta de l’any t’has de conformar en la seva existència quan te’ls trobes en els pàrquings d’alguna gran superfície comercial al Vendrell.
A part d’aquesta crua realitat es dóna la casualitat que aquesta manca d’implicació de molts d’aquests veïns que han convertit la vila en ciutat dormitori no participen en les seves estructures associatives. Hi ha moltes entitats, però la majoria són minoritàries i quan passa alguna cosa que surt de la normalitat han de recórrer a la caixa pública perquè els ajudis a fer realitat els seus projectes. El seu poder és minso i algunes d’aquestes estan fortament polititzades per alguna corrent polític del municipi.
El Vendrell ha viscut un fort endeutament públic en l’època dura de la bombolla immobiliària que l’ha obligat a reduir la inversió al mínim i a portar una política de serraller 24 hores en cas d’urgència en molts dels aspectes municipals.
El model Vendrell és una caixa màgica on es posen tots els ingredients amb un embolcall mediàtic i agosarat, però a l’hora de la veritat mirem al seu fons i mirem que no hi ha res. Per al seu disseny hem fet servir diversos projectes de planificacions del territori que s’han quedat en el paper sense possibilitats de fer-se realitat.
Si rasquem una mica la realitat veure que no hi ha gairebé cap possibilitat de moviment en les diferents propostes polítiques perquè tothom es coneix massa i llavors amb por de d’avançar tres caselles, però en la propera partida n’hagis de recular cinc quasi no hi ha moviments en el marcador. S’aproven mocions municipals com s’escriuen  cartes als Reis Mags, però aquí no estan els papas.
Fins que no entri un partit o una persona al consistori que sigui capaç de trencar tota una xarxa de relacions viciades pels anys i panys:  amistats, familiars, interessos, empreses amigues no tirarem ni un centímetre endavant. Estem en la versió wifi censurada de la restauració espanyola Una mena de Pràxedes Mateo Sagasta i Cánovas del Castillo amb una mentalitat de poble ( en el sentit d’aquí mano jo i punt.) que no porta enlloc. Una capitalitat comarcal que hauria d’anar com una locomotora de la comarca i en molts aspectes s’ha posat irremediablement en el vagó de cua perquè altres municipis més petits han decidit anar a la seva i marcar el seu propi model que en molts casos ha estat molt més reeixit que el de la comarca.
Aquest és el Vendrell que tenim i què gaudeix, una part d’ell, de la seva festa major i de les seves festes del barri, però molts altres viuen totalment al marge d’aquests actes centrals festius de la vila. No cal que parlem de la Fira de Santa Teresa i Turismar que està ancorada fa anys en un viarany sense sortida amb petits trets particulars  que tenen millor acollida que la part central de la mostra. En el model Vendrell et resulta més econòmic un dinar de menú  que pagar l’estacionament mentre estàs a taula.
 

dilluns, 21 de maig de 2018

el debat polític és una eina necessària


La meva intenció era anar a tot el debat de Convenç Vendrell amb els 8 grups del consistori vendrellenc, però tenia programa a la ràdio i no he pogut anar. Jo vaig oferir cedir la meva hora perquè aquest program es fes almenys per la ràdio, però no ha estat possible. No he rascat més.
Vull felicitar al Crhistian i al Sergi per tirar aquest projecte endavant. Una tasca gens fàcil amb candidats i amb dues hores. Pel que he vist jo ha quedat molt bé. Potser he trobat que es volia tocar massa tecles i el temps era massa minso. Potser no calia passar per tants de temes i buscar coses més generals, però ja dic només he vist el tros final i la veritat que aquest tipus de debats de tant en tant se n'haurien de fer perquè la gent anès coneixent una mica més els nostres representants Si que la gent passa molt de la política, però amb iniciatives com aquesta sempre pots veure cares noves que es mostren interessats per la proposta. Molt bona feina a tots dos i a tothom que ha posat el seu granet de sorra. Esperarem un any a veure que passa al municipi i a veure com evoluciona tot plegat. Els candidats estaven massa seriosos i no hi havia gaire lloc per la broma o el sarcasme que sempre dóna molt de si. Massa cosa vista als plens. Faltava algo diferent, però poc a poc i entre tots aprendrem nous camins per aquest tipus de debats que és un bé pel comú de nosaltres. Felicitats Convenç Vendrell

divendres, 18 de maig de 2018

Ve la calor, omplim les terrasses amb seny



La calor cada dia està més present en el nostre dia a dia. Potser ja hem fet el canvi d’armari. Potser ja hem apagat la calefacció fins el proper. Potser ja hem deixat les mantetes del menjador fins al proper hivern. És el moment de sortir al carrer, de passejar, de veure aquest món des de fora més que no pas des de dins a casa.
Una dels llocs preferits per moltes persones són les terrasses al carrer d’alguns bars i restaurants. Molts dels municipis del Penedès amplien en els propers mesos aquests espais de convivència, de relax, de converses, de relax de desconnexió perquè la gent en pugui gaudir.
Una de les tasques dels ajuntaments és afavorir que els bars i els negocis locals puguin ampliar aquests espais perquè aprofitin aquests mesos per compensar els altres que s’han de limitar a l’espai interior perquè el temps no acompanya per sortir fora.
Evidentment per donar vida al poble s’han d’activar aquests espais buscant la fórmula màgica perquè tots els elements que participin en aquest joc estiguin satisfets o almenys algun no surti greument perjudicat. En aquest combinació intervenen diferents interessos i a vegades contraposats com la veu dels vianants que van a peu, la dels conductors de cotxes que també han de poder arribar al seu destí sense donar gaires tombs i com no, la dels veïns de sobre aquests establiments que veuran com el silenci que havien tingut els altres mesos desapareixerà totalment i un murmuri més o menys intens els acompanyarà a certes hores del dia.
Aquesta és una cultura mediterrània de vida al carrer i això ens ve per l’Adn i no hi podem fer res en contra perquè forma part de nosaltres. Abans la gent sortia al vespre a la fresca i ara la proposta s’ha actualitzat en les terrasses que tenim a molts municipis de casa nostra i ho hem d’aprofitar. 

dijous, 17 de maig de 2018

Els automàtics estan saltant. Al lloro

Quan en una empresa petita o gran molts marxen d'alguna manera a altres llocs. Altres estan de baixa per diferents qüestions, però molts cops està derivat de les relacions socials és que alguna cosa passa. A tot arreu hi ha un seguit de senyals d'advertència que quan salten quan la situació s'agreuja. Es poden parlar de coses molt boniques, de  grans plans que no van enlloc, però el primer són les persones. Intentarem seguir en peu a veure com evoluciona tot plegat, però a els automàtics estan saltant i potser algun dia serà massa tard, per intentar reorientar el declivi. Fa massa que dura.

Mi família del norte, dues maneres de viure la vida a la francesa

Mi família del norte és una peli de l'estil com bienvenidos al norte. Una peli divertida que realitza una dura crítica de l'estil i el disseny parisenc. En el doblatge volen imitar el parlar cheti d'aquesta zona i és una cosa que no acaba d'estar aconseguida, però és molt difícil de representar quan es dobla a una altra llengua. Al principi passa alguna cosa interessant, després està una quanta estona de la trama sense cap fet transcendental i la part final és on torna a haver-hi aquesta comèdia típica d'aquestes pel·lícules. Una peli que contraposa dos mons i dues realitats de dos germans, un d'alt nivell i un altre tot al contrari. Una peli que fomenta els valors socials. És molt recomanable.

dimecres, 16 de maig de 2018

Albinyana, un poble on mai passa res



Albinyana és un dels pobles de la comarca que per sort o per desgràcia no surt  gaire als mitjans de comunicació ni per coses bones ni dolentes. Ell està allí dalt des de la seva talaia privilegiada gaudint de la plana penedesenca. Vigila que cada dia al sortir el sol tot estigui al seu lloc.
Enguany un cop més el municipi ha convocat el seu concurs Joan Perucho que ha arribat a la 19 edició. El proper any ja toca una proposta especial per celebrar aquestes dues dècades de concurs al municipi. Fins fa un parell d’anys formava part del jurat de tres concursos literaris de la comarca: El de contes de Nadal de Calafell i el Sant Jordi del Vendrell. Els dos anteriors ja formen part de la història. El del meu poble encara que no té l’empenta dels seus rivals costaners gaudeix de bona salut i no té cap intenció de quedar en el record. Els nois de l’escola i molts veïns del poble ja ho tenen com una cita obligada per deixar anar la seva creativitat. Evidentment també trobem els autors que vénen de fora del municipi i van mesurant el seu art a veure si hi ha sort en les diverses convocatòries a casa nostra.
Albinyana és un poble tranquil, potser massa i tot. Ara mateix ens hem quedat sense cap dels dos restaurants que teníem a tocar a la carretera que porta a les instal·lacions del parc aquàtic. La botiga també està tancada. Esperem que alguna obra social en forma de família o persona torni a obrir les seves portes perquè encara que el benefici no sigui gaire gran la seva tasca està més en el caire social de les persones que no tenen cap mitjà per anar a buscar el pa al poble del costat. No són grans distàncies, però el suficient per buscar alternatives a més d’un client. El bar del davant de la botiga va tancar, però al cap de poc va tornar a obrir. Aquest és un dels pocs punts de trobada per aquelles persones que volen anar a prendre alguna cosa sense necessitat d’agafar el cotxe. Òbviament des de temps de la sra. Juanita l’estanc està al seu lloc per aquells que comprin tabac perquè això d’enviar cartes ja és una cosa que ha quedat en desús. El “Procés” per desgràcia ha tornat a donar embranzida a aquest esport d’escriure, posar el paper en un sobre, anar a buscar un segell i tirar-ho en una bústia perquè en un parell o tres de dies en el millor dels casos arribi a destí.
El nucli d’Albinyana gràcies al destí no ha caigut en la trampa del creixement immobiliari de finals del segle passat. Ha crescut amb mesura i no tenim aquí grans zones per edificar. El just i necessari perquè els qui vulguin venir a la localitat tinguin el seu solar per poder fer una caseta i no cal gaire gran cosa més. Els llocs amb més problemes són els accessos a la part més alta del municipi perquè és un lloc de difícil accés per camions i vehicles grans. Esperem que no passi cap ensurt i no ens hagin de visitar els bombers. Es pot utilitzar un camí alternatiu, però és un de les millores que ja fa anys que clamen al cel, però com no és un lloc gaire transitat a part d’un parell de cops l’any està de forma considerable allí a la llista de coses pendents.
Albinyana és un poble tranquil on fa anys i panys que les mateixes persones estan al poder i a l’oposició i tal com està el patí si poden tirar un parell de dècades més. Els dos líders polítics principals aniran canviant de companyia a cada cita electoral, però ells seguiran al davant de les dues opcions que sempre hi ha hagut al poble en diferents versions.  El que va sorprendre a propis i a estranys és que en les passades eleccions del 21 de desembre la força guanyadora fos Ciutadans. Un fet molt curiós que es va viure en molts llocs de Catalunya i que el municipi baixpenedesenc també va entrar en el grup. Les noves tecnologies fan que el vot cada dia estigui més obert i aquestes persones que sempre voten les mateixes sigles ja formen part de la història d’aquest país. Depèn la moda la gent és decanta cap aquí o cap allà. No cal ni grans mítings ni berenars per a pensionistes i jubilats.

Albinyana després del seu mil·lenari va veient com del popular Safari només en queda la part aquàtica. A veure fins quan dura aquesta activitat que va ser un lloc molt concorregut a casa nostra. Albinyana és un poble molt tranquil que no té gegants perquè els carrer són massa empinats amb uns divertits capgrossos ja omplim la part de protocol que marquen les noves tendències. La vida continua lluny dels mitjans de comunicació en una vida tranquil·la i sense gaires soroll mediàtic.