Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 30 d’abril del 2009

La primera preferència és el Benestar Social

En aquests moments de crisi s'han de repartir els diners en prioritats. En la meva darrera enquesta preguntava aquest fet i el guanyador és benestar social amb 13 punts. 5 persones optaven per la seguretat i només 3 per festes. Ninguna persona ha donat el seu vot a urbanisme, la cosa està clara. Alguns polítics s'haurien de donar del resultat d'aquesta enquesta que a vegades no coincideix amb la seva manera d'actuar.

Els laxen grabaran el seu tercer disc en directe a l'octubre

D'una entrevista del Salva a Catalunya Ràdio va sortir una nova exclusiva dels Laxen. El primer d'octubre grabaran un nou directe a la Sala Apolo de Barna. Jo crec que és una bona elecció i després dels dos amb el Pemi Fortuny, aquest serà el torn del Salva Racero. Serà molt potent perquè enguany aquesta formació vendrellenca està en un nivell excel·lent tot i la crisi. Esperem que no pari que faci gaudir de valent a tots els seus fans. Endavant.

dimecres, 29 d’abril del 2009

Quan no t'agrada parlar de futbol.

La gent gaudeix, vibra, s'emociona i mil sensacions més amb un Barça en un partit important. També podria ser un altre equip. A mesura que em faig gran cada dia tinc menys interès en el futbol. Tampoc m'agraden les motos ni els cotxes. Potser sóc raro. Sempre puc parlar de com quedarà la plaça Nova del Vendrell o del darrer concert dels Laxen. Però això del futbol em costa molt. Ho sento. Això del futbol reconec que serveix per perdre adrenalina i sortir com a nou, però jo per això tinc la música que em fa la mateixa teràpia i no depen mai d'un resultat i menys d'un entrenador.

dimarts, 28 d’abril del 2009

Lleida planta cara a la crisi amb les Festes de Maig

La Festa Major de Lleida d'enguany no mata. És evident pels moments en què vivim. Podrem veure gratis: els Suaves, els Pets, Taxi i Celtas Cortos entre uns quants d'altres i pagant el Canto del Loco. Es nota que els Ajuntaments estan en crisi, però no passa res. Primer és el primer. Esperem que l'any vinent sigui millor perquè al 2011 hi ha eleccions, però si hi ha l'ambient d'enguany trobo molt bé que el primer que es redueixi siguin festes. És normal. Si algu hi vol anar ja ho sap. Una mica de tot i molt d'ambient al carrer.
http://www.paeria.es/festes/festamajor2009/

Moment pel canvi polític a la comarca

Si algú es vol presentar a les eleccions del 2011 és el moment de començar a planificar i fer coses. Els grans partits viuen víctimes dels seus propis herois i no mostren que entri gent nova. La imatge que ha donat ERC, la veritat és que tothom la coneix i no crec que sigui la millor. És el moment d'ICV, EUIA i altres opcions independents amb gent nova que tingui ganes de fer coses i que aquesta comarca d'una vegada per totes es miri el melic i vegi realment el que hi ha. Molta gent ja està cansada de grans somnis i projectes. A mi m'arregles el carrer sense pagar un duro i potser et voto i tot. Si realment és vol fer alguna cosa per la comarca ara és el moment de començar a moure fitxa. Endavant. Queden dos anys que passen volant. Anims i que guanyi el millor, després els pactes decidiran qui mana i qui farà d'alcade.
Al Vendrell estic a l'aguait dels Amics del Progrés. Diuen que això no els va, però esperarem a veure com es mouen en els propers mesos.

dilluns, 27 d’abril del 2009

Casal Rock versus OT

En aquests dies es donaran cita dues propostes ben diferents, Casal Rock a TV3 i OT a Telecinco. Són dos programes totalment diferents però en tots dos tenen un objectiu comú, cantar. En uns només cal fer-ho una mica bé i en l'altre el camí per la fama. Però crec que el que tindrà més exit és Casal Rock perquè és nou i fa gràcia. OT és una proposta que ja esta molt sobada i ja es fa pesada. Dos entreteniments per aquesta primavera. En uns competiran per ser millor i en altres ho aniran a passar bé. Jo em quedo amb Casal Rock encara que sinó canvia una mica potser té el risc que es faci una mica avorrit. Però a veure que passa en les properes edicions.

Baixaran els preus? El diner ha de rutllar

Una de les conseqüències bones, potser de les poques és que arran de la crisi els preus d'alguns productes baixaran. Suposo que simple llei de competivitat. Això comportarà que els salaris no pujaran i en els millor dels casos es mantindran, però hi ha coses que són les que realment afecten a més persones com són les hipoteques i els préstecs. Es necessita que el diner rutlli, potser no tant com ho feia, però ara tot està parat. Si no tomben els calers, costarà molt d'aixecar tot això. En tot això hi han d'intervindre els bancs i potser l'estat, però s'ha d'estimular. Avui en dia encara que tinguis feina, sinó tens diners és difícil comprar una casa. Hem abusat tots plegats, però la cosa ha de canviar una mica perquè tot torni a rutllar

diumenge, 26 d’abril del 2009

Els Laxen són els reis de la festa dels Tr3s C


Aquest dissabte de primavera després de Sant Jordi tocava anar a la Razzmatazz dins la festa del tercer aniversari del Grup Tr3s C. Al final vàrem aconseguir entrades i vam arribar puntuals a la cita. La festa va començar amb el grup de Joan Masdeu, Whyskin's que va iniciar la seva darrera gira abans de finiquitar aquest grup que tot i no està a primera línia deu ni do la guerra que ha donat en els darrers anys sobre l'escenari. Personalment crec que totes les seves cançons són de la mateixa família, sonen molt igual. L'invent és bo, però clar a base de repetir-se resulta més aviat monòton. Però són animats i t'ho passes bé que és el que compta. Tot seguit, van arribar els Laxen en plena forma. Va ser un gran concert des de que el Jimmy es va asseure darrera tota aquella coberteria i vaixella on sempre s'amaga. Després van començar amb molta força i feien vibrant a la gent amb ganes. Cada minut dels tres quarts que va durar l'actuació va ser un exercici sa pel cos per descarregar energia i eliminar toxines mentres escoltàvem un grup que cada dia sona millor. Si cantessin en anglès o castellà segur que triomfarien molt arreu , però aquest amor pel fer pais té el seu preu.

Tot seguit va ser el torn de Pastora, un grup que em feia venir al cap la popular canço de "No me llames Dolores, llamame Lola" que va ser un hit de fa uns anys. Però ara han canviat. Fan més música Dance o Tecno, tipus Alaska. Poca cosa queda d'aquell trio amb dos germans i el fill del Pau Riba. Una cosa més electrònica que després de tres cançons ens vam portar a descobrir una cosa fantàstica. L'Ovella Negra va ser la gran trobada de la nit en un lloc, com el Poble Nou de Barcelona ple de magatzems i altres oficines. Un espai gran amb una pantalla gegant que va permetre que els seguidors del Barça gaudissin de valent amb el partit. Vàrem sopar per 7 euros i ens varem quedar molt tips. Allí també hi havia sales grans amb futbolins i billars amb un munt de joves jugant. Realment és fantàstic. Si això és monta a la comarca segur que triomfa perquè no es pot comparar amb res més. Molt bé. La propera cita del grup Perpinyà, el 30 de maig. El dissabte de maig.

dissabte, 25 d’abril del 2009

El Track continua en plena forma

La segona jornada del Track va reunir molta gent més que la primera. No hi havia gaires taules i tothom tenia més espai. Allí dintre hi havia molt de caliu i moltes cares conegudes que tenen un interès comú la bona música i passar una bona estona. La propera cita és el 8 de maig amb la Cova del Caliu i Plou com Mai. Ens veiem.

divendres, 24 d’abril del 2009

Els bons nens sempre van al cel

Un dels adjectius que mai m’ha acabat de fer el pes que m’etiquetessin és com a bon nen. Quan una persona és guapota, alta, morena o rossa amb ulls blaus i està fent un master a una universitat privada de Madrid sempre anteposen totes aquests trets abans que surti el famós i ja pesadet “És un bon nen”. A vegades estem davant d’un clar avís que potser ens està dient que estem davant d’un tonto. En una lectura simpatica.
Ser aquesta mena de producte social, políticament correcte, incolor, inodor, inofensiu, i gairebé transparent et dona molts punts perquè acabis tenint complex de fotocopiadora vital estiguis on estiguis i facis el que facis. Una vida anodina avorrida que quan et molestin, els acabis dient amb educació i sense trencar les formes que això no està bé i que algun dia tindran el seu merescut. Quan et truquen a casa per casualitat a l’hora de la migdiada i estàs obert a què t’ofereixin 1.000 coses. Canviar de companyia d’internet o un lot de pernils ibèrics curats al Delta de l’Ebre o altres 998 propostes a gust del consumidor. Al final, això provoca que el que fas és que quan veus un número desconegut ja no despenges o simplement ja has desconnectat el telèfon.
La bona persona que està esperant que i donin hora per l’especialista mèdic. Primer truca. Després hi va i hi torna. Escriu un full de reclamacions. Pregunta. Es preocupa. Al final envies una carta al Diari que fa sis mesos que estàs esperant que et visiti l’otorrilanringòleg per un mal de coll que ja fa dies que deixat enrera tota la simptomatologia, però per si de cas. Quan els polítics veuen aquella carta mouen fils perquè et donin hora pel dia següent si és necessari. Llavors sona el telèfon amb numero desconegut i realment si que ha valgut la pena tenir-lo activat.
Un bon nen és aquell que espera que el conductor del cotxe del davant amb les finestres baixades segueixi parlant amb un amic al mig del carrer. Tu estàs darrera quietet, dissimulant i mirant a un altre cantó esperant que reemprengui la marxa i puguis fer la teva. Aquest conductor formal que segueix les normes al cap de quatre experiències similars tocarà el clàxon perquè ja n’està fart de ser una persona exemplar. A la cinquena potser fins i tot sortirà del vehicle a donar quatre crits. Però per fer això has d’estudiar molt bé la situació del moment. No caiguis en un territori aliè on realment hi surtis perdent.
Els bons nens tomben i tomben fins trobar un lloc ideal on aparcar perquè no molesti ningú i respecti totes les normes vigents i les mig caduques. Llavors quan van cap al centre a veu veurà una corrua de cotxes mal estacionats que no tenen cap paperet sospitós en el seu parabrises. Ell recordarà el dia que es va descuidar de ser un bon nen i el van multar per estacionar en lloc prohibit. Un altre dia hi tornarà. Descobrirà que hi ha moments a la vida que pots deixar de seguir les de pautes de conducta establertes, llavors tampoc et posen cap sanció. Però has de tenir estudiat el lloc i les circumstàncies. No sempre pots sortir dels paràmetres de l’etiqueta assignada “Bon nen = bon conductor”
El protagonista d’avui el trobarem dins d’alguna d’aquestes múltiples entitats del Vendrell esperant tenir-hi un paper destacat. Ell anirà a totes les reunions. Pagarà religiosament la quota de soci i assistirà a totes les propostes que s’hi celebrin. Però veurà que amb aquesta actitud el seu ascens estarà limitat. Amb aquesta bona fe pots arribar Roma, però segons a quins papers prou simbòlics del crisol d’entitats vendrellenques li costarà molt accedir. Haurà d’esperar que aquests sants barons amb el temps renuncien als seus alts càrrecs quasi vitalicis. Potser acabarà agafant de préstec un llibre de la biblioteca o a caminar fins a Sant Salvador pel carril bici. Allí tindrà una fita i sabrà que amb el seu esforç arribarà a un lloc encara que sigui físic i no espiritual com ell pretenia en un primer moment. També s’haurà pogut llegir mentrestant una novel·la interessant
Els bons nens no fan “botellon”, però són més pobres que la resta d’humans perquè això té un preu. Són dels que sempre paguen el bitllet del tren encara només vegin un cop al mes el seu revisor. Els altres els resulta més econòmic aprofitar les estadístiques de les sancions en un trajecte regular. Els bons nens esperen que alguna oficina de col·locació els truquin per a una feina bona. No volen utilitzar els contactes ni les amistats. Allí estan esperant que caigui una cosa bona. Mals temps quan el que domina és l’anticicló de l’atur. En especial a casa nostra. Els bons nens confien de tothom, dels diaris, de la fulla parroquial, dels descomptes dels grans establiments, de les ofertes dels congelats. Els altres ho miren amb escepticisme. Crec que avui en dia i sempre ser bon nen és un mal negoci i potser estiguis francament en rescessió en la nostra societat competitiva a punt de caure en els llocs més ignorats de la llista. La veritat és que s’ho faci mirar qui li hagin dit diversos cops. Sempre li queda la possibilitat d’anar al cel el dia de demà. Un cosa que tampoc no té, a priori, desperdici. El que és segur que el dia del seu traspàs tothom és un bon nen. Un costum força generalitzat en la nostra societat.
Publicat al diari del Baix Penedès el dia 24 d'abril del 2009

Les meravelles del Vendrell des de fora

La darrera enquesta planteja que és el que atrau més del Vendrell. El gran guanyador és Pau Casals amb 8 vots. Els més negatius, que en sumen 7, aposten per res de res. Tres persones es decanten pel nucli antic i només 2 per les platges. Aquests són uns resultat curiosos, molt curiosos la gent està més interessada pel nucli antic que per les platges. En canvi ningún votan aposta pel menjar. Ja veig que el xató no té gaire futur.

dijous, 23 d’abril del 2009

Viure Sant Jordi a Barcelona

Feia anys que no anava a veure Sant Jordi a Barcelona. Avui he tingut l'ocasió d'anar-hi per la tarda. Hi ha molta molta gent. A vegades podia resultar una mica agobiant, però ja sabíem el que era. Hem vist gent coneguda com la Judith Mascó, Aisha Miró, Antonio Gala, Boris Izaguirre i alguns altres. Ha estat molt bé en un sol esplèndid que ha acompanyat tota la tarda. Un gran ambient. Festes com aquesta són les que fan grans una ciutat i li donen vila. Si fos festiu això no passaria, la veritat. Esperant el proper Sant Jordi. Al final m'he comprat el d'Eloi Vila, l'Any del senyor i el Lluís Anton Baulenes que porta per nom el Nas de Mussolini. Ja us explicaré que tal.

dimecres, 22 d’abril del 2009

Perdut per Sant Jordi buscant un llibre

Enguany la veritat que no sé quin llibrer comprar per Sant Jordi. Sembla que la informació que els altres anys tenies en aquests dies era més important la d'enguany. Puc comprar la darrera de Martí Gironell, però la veritat que el Pont dels Jueus no em va agradar. Una amiga m'ha proposat Donde el Corazón me lleve" de Susanna Tamaro, però la veritat que no tinc res clar. També hi ha un llibre que parla de la crisi Ninja escrit per un avi que ha sabut treure partit de tot això. Però tanta crisi ja és fa pesat i aquest és un d'aquells llibres que es regalen a qui no els llegeix, només per títol. A veure si trobo el llibre escollit. És que no sé que fer. Reconec que és una horterada seguir aquestes tradicions, però en aquest cas m'agrada i pots trobar algun llibre que realment sigui interessant perquè hi ha més per triar un remenar. A veure que faig.

dilluns, 20 d’abril del 2009

De compres per casa Ametller del Vendrell

Avui he anat de compres al Vendrell, concretament a casa Ametller del costat de l'Estació d'Autobusos. Hem comprat dos enciams per 5o cèntims. Unes pizzes que fan molt bona pinta per 3,25 euros, la seva taronja per 0,98 i altres propostes molt interessants. Les dependents utilitzen guants de plàstic per servir i està tot molt ben posat i els productes són de qualitat i hi ha de tot. No hi falten els plats preparats i salses de tot tipus. Hi havia molta gent comprant. Jo crec que fa molt de mal a la resta de verduleries del Vendrell i a la gent del Mercat municipal.

La Sombra del Poder, no mata

Una peli que està catalogada com un Thriller on el protagonista és el Russell Crowe. Podria estar molt millor, però es deixa veure. Està una mica liada amb un final predecible que tampoc s'ha esforçat molt el seu director. Però no està malament. Es pot aguantar força. Segurament hi ha coses millors, però també n'hi ha de pitjors.

diumenge, 19 d’abril del 2009

L'experiència dels cinc sentits, Salmaldon

Abans d'anar a veure Salmaldon al Portal del Pardo del Vendrell has de tenir en compte unes coses. Primer de tot, t'has de deixar emportar per la imaginació. Allí es pot veure el que molt intuitivament està escrit al costat de cada quadre i que és el seu nom. Només falta una mica d'imaginació per veure allò que et vol dir cada obra perquè els títols estan molt ben trobats. Hi ha que deixar-se portar i mirar-ho a 1 metre de distància, perquè les pintures la veritat és que donen molt de si. Jo he anat aquest matí i m'ho he passat molt bé. Us aconsello que hi aneu és del bo i millor que en els darrers mesos ha passat pel Vendrell. Això si, us heu de deixar portar per la música que és genial juntament amb les pintures i els poemes t'han de portar a aquest mon de Salmaldon que és mar, és sal i és vida i per sobre tot està fet amb tots els cinc sentits. Val la pena. Us ho recomano. Estarà fins el dia 3 de maig. No espereu que us ho expliquin.

Vendrell, dissabte nit

Ahir una nit de dissabte amb una temperatura sobre els 16 graus, no feia gaire vent i s'hi estava força bé encara que fos al carrer sense que fos d'una manera continuada, però si una mica vaig anar a donar un tomb pel Vendrell. Vaig passar per diferents punts on la gent surt a sopar a prendre alguna cosa i la veritat és que tot estava bastant parat. Els restaurants tenien totes les taules buides i hi havia poca gent dins. La veritat és que tot això que diuen que la gent no es consumeix es veu a la primera quan sobre les 9 i escaig de la nit t'atreveixis a comprovar-ho in situ. Esperem que amb la primavera i la devolució de la renda, la cosa millori.

dissabte, 18 d’abril del 2009

ELs Laxen no baixen el ritme musical



Fa dies que ho estàvem planejant i ahir va ser el gran dia, millor la gran nit. Varem estar a Navàs per gaudir d'un gran concert dels Laxen. La veritat és que estan en plena forma i aconsegueixen allò que per molts és tan fàcil que és connectar amb el públic des del primer moment. Ells ho saben fer i a part dels fans que els seguim, hi ha molta gent jove i ja passats els 40 i 50 que estem allí a passar una estona fantàstica. De mica en mica amb tot això et vas creant un grup d'amics i si vols també pots conèixer la geografia catalana allà on toquen. Ahir era a Navàs un poble on la gent són molt amable, la circulació de vehicles és força tranquil·la. També tenen un bar que es diu Mustang que hi ha una jefa que és una tia super enrrollada i a part que el menjar era molt bé ens va tractar com a reis. Al final del concert van tocar Miami Beach i es van basar sobretot en els dos darrers treballs discogràfics.


Els Barra Lliure els va tocar fer de teloners. No ho fan malament, però clar necessiten una mica més d'estil propi.

divendres, 17 d’abril del 2009

Botafoc, la revista d'Esquerra, la Repúblicana

Jo aquesta trepa d'ERC no els he entès mai a nivell català. Amb això del tripartit i altres històries internes realment que m'han defraudat bastant, però al Vendrell hi viu un home que a part de ser un gran comunicador i una persona que entens quan parla de política és d'ERC, suposo que deu justificar tota la resta del seu partit. És un home carismàtic que sap arribar a la gent, amb la ment ordenada i que tant li fa anar als llocs selectes com està amb els dels estrats més baixos. És un 4*4 de la política local. Si es presentes a les properes municipals podria fer molt de mal, però és llest i no crec que s'hi presenti, no és tonto i té la feina assegurada tot i els temps que corren i no és funcionari. Nó és gens fàcil. Avui me l'he trobat pel carrer i m'ha donat una revista d'ERC que es diu Botafoc i que anava repartint pel carrer. És molt bona. Realment val la pena perquè és una altra manera de ser polític i parlar en nom de tota la societat.
Us l'aconsello. Hi podeu estar d'acord o no, però és molt bo. Ja ho veureu. El seu nom és molt facil de saber.

El PP es posa les piles al Baix Penedès

La majoria de partits polítics organitzen actes perquè la gent hi vagi. Llavors hi van els seus fidels i algú més. A vegades aquests actes poden resultar curiosos per la gent que hi participa o per aquelles persones que hi poden anar i que poden sortir una mica dins els cànons de la formació. Una de les coses amenes que hi ha prevista aquesta dissabte, ho organitza el PP. La cita és a dos quarts de vuit al Casal del carrer Sant Magí Vendrell. Allí hi participaran representants del "teixit econòmic i social de la comarca". La cosa pot ser molt amena perquè aquest tipus d'actes depen del percal poden resultar molt interessants depèn de qui hagi i com surti tot plegat. També es podrà per veure una mica que s'hi cou en aquest partit que té assegurat els dos regidors al Vendrell pels seus votants fidels. Molt bona la iniciativa i crec que a part de qui la faci o la deixi de fer pot resultar molt interessant.

Al Tothosap d'avui "Miquel Casellas, el republicà"

Una de les petites coses que em fa realment feliç es sortir al Tothosap. Realment és un dels premis més i reconeixements més importants de casa nostra. No té cap repercussió econòmica, no està manegat per cap partit ni entitat, per tant té molts punts perquè pugui ser mínimament objectiu. A més no hi ha fotos, cosa que ajuda a refermar les meves teories apuntades. Aquesta setmana es pot llegir en el darrer episodi del Tothosap " Navegant pels blocs de la comarca, aquesta setmana he ensopegat amb el meu amic Miquel Casellas ( que es retrata tocant la guitarra, quina sorpresa!). El Miki es declara per dues vegades republicà convençut i aquesta revelació m'emociona. Ho he de reconèixer. No és estrany, ve d'Albinyana, un territori marcat per homes de revols, com el guerriller Xaconín, disposats a lluitar per la llibertat i per un bon menú, no pas com els del Bulli, un menú contundent i ben català".

Moltes gràcies per aquest comentari molt bo i crec que no hi tinc res a dir perquè us ha quedat clavat. La meva més sincera enhorabona.

Els "Laxen" impressionen a Torrelavit


Lax ‘N’ Busto va estrenar el passat dissabte dia 4 d'abril una nova gira a Torrelavit. Després d’uns pocs mesos de descans van tornar a pujar a l’escenari per transmetre energia i bones vibracions als nombrós públic allí present. Van estrenar petits modificacions en la posada en l’escena, com les imatges que es van mostrant darrera el grup al llarg de tot el concert. Els temes de sempre amb un especial èmfasi en els dos darrers disc però on tampoc no hi van faltar els ja clàssics “Tinc fam de tu” i “La meva terra és el mar” entre d’altres. La sonoritat era molt bo i en tot moment es va notar el feeling que hi havia entre els dos grans protagonistes de la festa. No hi va faltar una àmplia representació de la comarca que no es van voler perdre aquesta nova cita que encetava una nou any. Hi va haver moments d’emoció quan la gent va aplaudir efusivament al Pemi Rovirosa al final de concert quan agafada la guitarra per encetar una nova peça. Va ser un moment molt transcendent. La propera cita és el 17 de maig a Navàs.
Per la seva banda, el grup vendre-les Mr Pez no va defraudar a la majoria de seguidors dels Laxen i també els seus incondicionals que des del principi del concert es van concentrar davant de l’escenari per donar caliu a aquest grup Jove de la nostra comarca que ha estat seleccionat per la fase final del Track. Varen provar algunes de les cançons que presentaran a la recta final d’aquest concurs de música i també van incloure algunes versions d’Enemigos, Loquillo i los Trogloditas entre d’altres. Tot plegat va ser molt entranyable en un poble que va organitzar la seva festa Jove amb dos clars representants de la música baixpenedesenca

Article publicat el 17 d'abril del 2009 al Diari del Baix Penedès

Uns altres ulls per a la comarca

El programa de ràdio que elaborem setmana a setmana amb la Marta Mercader, el Roger Caballero, l’Alfredo Valdivielso i un servidor a Ràdio El Vendrell sota el nom de Pas de vianants es va atrevir a convidar el passat 1 d’abril al Gerard Jané. Una persona prou coneguda al Vendrell i comarca vinculat al món del vi, de la música i del paisatge entre altres coses. Després de gairebé 50 minuts de tertúlia amena molt ben acompanyada per una ampolla de vi rosat de la seva elaboració, tothom va poder treure les seves conclusions. El Gerard com moltes altres persones s’estan donant compte que hem de promocionar la comarca d’una manera integral en el mateix impuls que li donem una lectura diferent. Tot allò de sòl i platja ja forma part de la història. Hem de treballar tot el conjunt de la comarca amb totes les seves potencialitats. Les persones que ens visiten han de veure el nostre vessant marítim, però també han de conèixer el món de les barraques de pedra seca, dels marges i dels cellers que s’escampen arreu de la seva geografia.
El motor per fer possible tot això hauria de ser el Consell Comarcal del Baix Penedès. Els seus pocs recursos econòmics, la relació de forces polítiques que el governa i les formes que alguns municipis tenen d’actuar. Molt més properes a les formes tribals. Aquest és un terme que sembla que estigui molt reculat en el temps, però tots coneixereu el seu sinònim actual que és per pura simpatia política. Però a part d’això, la veritat que a tots plegats la comarca els queda massa lluny. Amb prou feines es preocupen per la feina de casa com per arreglar la del veí. Encara no hem sabut superar una mentalitat ja obsoleta i que ens perjudica a tots, però diuen que tot això és el que costa més de superar.
S’ha de reiventar el turisme baixpenedesenc. Una persona que vagi a gaudir d’un concert a l’Auditori Pau Casals, al matí pot fer una ruta per l’interior de la comarca per agafar energies per fer un pica pica en alguns masia interior. Aquest és el turisme que necessitem. Això d’omplir de gent la part marítima de comarca ja s’ha demostrat que en aquests moments ja no és rendible i deixe’m més de mitja comarca amb el cul a l’aire. Enguany, molts dels que els altres anys anaven a l’estranger es quedaran amb nosaltres perquè l’economia i almenys, el pensament general, ho aconsella.
La política turística és una branca més del planejament d’una localitat. No podem col·locar al costat d’un paisatge agrícola en ple funcionament un polígon industrial amb quatre carrers, tres naus i dues en funcionament. El fet que cada municipi tingui el seu polígon industrial és una altra de les greus mentides que ens han explicat en aquestes darreries del segle XX. A més hem hagut de patir les seves conseqüències nefastes. Hem de tenir indústria, però potser que la tinguem concentrada en dos o tres municipis del Baix Penedès, encara que aquests espais estiguin a cavall d’un parell o tres de municipis.
Però qui ho ha de fer tot això? El Consell Comarcal. Aquesta entitat ha de fer un canvi radical per saber fer aquest canvi de rumb a la comarca. D’ell podrem aconseguir petits detalls com petites subvencions, suport moral i poca cosa més.
La societat civil i en especial els empresaris són els que s’ho han de creure per tirar-ho endavant. Darrera d’ells ja vindran els polítics a ajudar el que faci falta quan vegin que aquest gir de 180 graus els resulta rendible. Tot seguit ja vindran la resta d’administracions i la gent anònima que veuran com el seu fill treballa més dies a la setmana a aquell celler perquè vénen més grups de turistes a fer un curs de cata de vins. Tothom hi pot sortir més afavorit. Però primer ens ho hem de creure. No hem d’agafar el model de Salou perquè ja fa anys que ens ha passat al davant, però ningú ens ha dit que hem de ser com ells. Ens hem de trobar a nosaltres mateixos i potenciar-nos tal com són i el poc que encara ens queda, buscant allò que pot atraure a la gent. No als turistes de xancleta que va a la platja amb la nevera i l’ombrel·la a passar el matí de diumenge. Aquests ja ens vindran.
Va ser molt interessant parlar amb el Gerard Jané perquè tot això ho té molt clar. Si algú vol repetir aquelles paraules ho pot escoltar a la web de ràdio i televisió El Vendrell. Un estímul potser per altres persones que també veuen que alguna cosa a la comarca es pot canviar. Ell ja ho ha dit a través dels micròfons del nostre programa. A veure si hi ha més persones que vegin el Baix Penedès com un paisatge, com un tot on tots els elements hi són importants.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 17 d'abril del 2009

dijous, 16 d’abril del 2009

La millor companyia és el vodka amb taronja

El Vodka segons la meva darrera enquesta s'ha de prendre amb taronja. Així ho han dit set persones. Per darrere hi ha els que el prefereixen sol amb cinc vots. La llimona l'acompanya en dos dels votants i ningú el posa amb pinya. Més clar: vodka amb taronja

dimecres, 15 d’abril del 2009

Ha mort Julio Cortés, un gran arabista

Un dels arabistes més importants que hi havia en llengua espanyola era Julio Cortés. Ell ha fet dues grans obres que són referent per molts estudiants d'àrab. Per una banda el seu diccionari de àrab culte i una traducció del Corà al castellà que juntament amb la del Vernet estaven reconegudes com a lícites. Aquest bon home que tenia més de 80 anys ha passat pel Tanatori del Vendrell perquè resulta que vivia darrerament a Creixell i és allí on ha volgut reposar en l'altra vida. Vull recordar aquest gran professor entre els arabistes i com a Vendrellenc actual m'ha fet molta molta il·lusió que estés vinculat d'alguna manera, potser no la millor, a la nostra comarca una mica de retruc. Aquest és el meu sentit homenatge per una persona que juntament amb Federico Corriente i Margarita Castells m'han ajudat moltíssim a entendre una mica més l'àrab. Moltes gràcies i lamento profundament aquest gran pèrdua d'aquest personatge respectat a tot arreu de la gent que ens agrada i ens apassiona aquesta llengua i aquesta cultura. Ara queda la teva obra i els teus alumnes que faran que cada dia sigui millor l'entesa entre les dues ribes del Mediterrani. Va per tu. Gràcies per la feina ben feta i per aquells alumnes teus que fa anys compartím aula a Tunis i a Alexandria. Sa nara fi aljanna. In sha Allah. Baraka alahufik

La tele fomenta internet encara que no ho vulgui.

Són una de les persones que cada dia mira menys la tele. No m'agrada. Ho sento. Llavors la meva alternativa és el món dels blogs o el facebook o viceversa. Hem aconseguit tenir un munt de cadenes i un munt de programes que no s'aguanten per enlloc. Què pot mirar una persona com jo que no li agraden ni els esports ni el marujeo. Només em queda el Tomàs Molina i poca cosa més. La millor promoció d'internet és la tele basura que tenim.

dimarts, 14 d’abril del 2009

Tots junts en l'homenatge a la República al Vendrell

Avui a dos quarts de vuit del vespre hi ha haurà una ofrena floral al cementiri del Vendrell en honor a la República. Fins ara hi anaven primer uns i després els altres. Enguany s'han unit i per primer cop a la història el PSC- ICV I EUiA aniran junts en aquest acte. No sé que fa ERC, però és molt important aquest signe d'unitat d'una cosa tan nostrada. Per fi preval el sentit comú sobre el que cadascú hi vagi pel seu compte. Enhorabona companys.

En la crisi pública també som els protagonistes

Navegant per la premsa provincial m'he trobat aquest document prou important perquè tots hi reflexionem una mica. Està estret del Diari de Tarragona. "Especialmente significativa es la situación que se produce en diversos municipios del Baix Penedès, donde se acumulan importantes deudas municipales. El que está en peor situación es Calafell (1.630,5 euros por habitante) y le siguen El Vendrell (1.516,5 euros por habitante), Cunit (1.465,1 euros), L'Arboç (1.196,5 euros) y Santa Oliva (1.181,3 euros)." Realment la cosa és força sèria i esperem que es pugui adreçar a temps perquè sortim el menys perjudicats possible.

dilluns, 13 d’abril del 2009

Visca la República i algo més.

En aquest país tenim Setmana Santa, Sant Joan i altres festes de guardar que són festius. Ens declarem laics i tenim una Constitució que ens garanteix una vivienda digna. No tenim cap dia per celebrar el dia de la República. Ni tan sols que sigui festa a Barcelona. No cal que sigui a tot Catalunya. Encara hem de superar moltes coses per ser un país modern i realment laic. Ara ho som de boca, però aquí ningú s'atreveix a canviar res. Visca la República i esperem que algún dia també podem escollir un president i no sempre tenir els mateixos que ens representen encara que sigui simbòlicament.

diumenge, 12 d’abril del 2009

Una Setmana Santa força educada

Una setmana santa que ha respectat mínimament amb els turistes i feligresos. Divendres a l'hora de les processons, aquestes es van poder celebrar. Ahir dissabte va ploure cap al tard i la gent va poder passejar amb paraigua a la mà, però ho va poder fer. Avui no plou. Nó sé que farà, però ara no plou. La cosa no ha estat tan dura com semblava. Déu ens estima com diria algun capellà de poble.

Al final del camino, no mata.

La veritat és que m'esperava una altra cosa. El Fernando Tejero és un autor que m'agrada i amb els trailers i promoció que havia vist, jo tenia les espectatives més altes. No m'ha defraudat, però li faltava alguna cosa. No és tan bona com sembla. Tot la gràcia està en els trailers que hem vist pel cine i per la tele. No sembla que t'hagin pres el pèl, però tampoc no és res de l'altre món. La trama és original, però està mal desenvolupada. Si no teniu res més hi podeu anar, però si no hi aneu no us perdeu gran cosa.

dissabte, 11 d’abril del 2009

Un excel·lent inici del Track

La primera sessió del concurs del millor grup del Baix Penedès del Track ha estat molt reexida. Avui era el torn de Josep Romeu i Nelb. El Sam de les Matas estava molt ambientat. Esperem que la cosa segueixi així. No feien pagar ni un cèntim per suplement a part del preu de les begudes. La propera cita és el 24 d'abril amb Ekynoa i Mr. Pez. Esperem que almenys hi hagi l'ambient d'avui.

dijous, 9 d’abril del 2009

Salmaldon, art en tres dimensions

Una de les propostes més interessants que El Vendrell i comarca ha viscut en els darrers mesos va tenir lloc el passat dijous dia 2 d’abril a la Sala del Portal del Pardo del Vendrell sota el nom de Salmaldon. Una proposta original, d’aquestes que no ens acostumen a visitar, però de tant apareix la sorpresa i has d’estar a l’aguait perquè no te la pots perdre. En aquest cas tenim tres ingredients bàsics per aconseguir un cúmul de sensacions molt emotives. La Montserrat Olivé ens posa els pinzells, la Montserrat Solé s’encarrega de les paraules i el Pemi Rovirosa i posa el tercer element per lligar aquesta interessant combinació. El resultat pràctic de tot això va ser un quadre de la mà de la Montserrat Olivé que va donar al municipi del Vendrell representat pel seu alcalde, Benet Jané. A banda d’aquesta tela que queda per la posteritat varen quedar un munt de vivències i sensacions que durant mes de l’hora i mitja que va durar aquesta performance es van intercanviar els artistes amb el nombrós públic assistent que va omplir a vessar la Sala del Portal del Pardo. Un Pemi Rovirosa que tornava a fer vibrar les cordes de la seva guitarra després d’uns mesos de repòs acompanyat entre altres pel Jimmy Piñol i el David Ibarz, una Montserrat Olivé que anava dibuixant onades amb tons blaus i verds per deixar al final un toc personal simbolitza amb la nota que va ser la coronació final de la seves pinzellades artístiques. Tot això amb la veu i l’art de la Montse Solé que amb la seva veu anava gronxant-se, relliscant i fent pessigolles als encuriosits assistents a aquest acte tan entranyable. Realment seria bo que a part de l’actuació prevista al juliol a Calafell altres municipis en prenguessin nota. Tenint en compte el permís i consentiment de les agendes dels seus protagonistes donessin tornessin a donar vida a aquesta bonica, fresca, innovadora, tendra rauxa creativa que va fer vibrar de valent a tots els que aquell dia estàvem al Portal del Pardo del Vendrell. Realment val la pena i crec que és una de les coses més exportables i lloables que ara per ara tenim a casa nostra. Esperem que ho sabeu aprofitar perquè no us en penedireu. Realment he vist durant la seva realització l’art en tres dimensions i això la veritat és que impacta molt.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 9 d'abril del 2009

Una aventura pública i excitant

Una de les aventures que aconsello viure encara que massa cops la part trista supera la part positiva és posar-se dins el comitè d’una empresa privada o pública. No deixa de ser una de les tantes oportunitats que la vida t’ofereix per entendre molts coses que des de fora no s’acaben de veure clar. La veritat és que vius ben bé al mig d’una mena d’una guerra passiva i diplomàtica amb moltes batalles entre els que volen aconseguir més i els que es resisteixen a perdre alguna cosa. Dins de cada col·lectiu existeix també un considerable nombre de petits cercles força definits que defensen els seus propis interessos . Però per sobre de tot plegat sempre queda un racó per a l’esperança d’on pots treure un benefici espiritual.
Porto més de sis anys en aquest món sindical i he tingut l’oportunitat de tenir una idea global del que si cou aquí entremig entre treballadors i patronal. La primera qüestió prou important que s’ha d’abordar és que crec que realment és una llàstima que no s’aprofiti aquesta eina viva d’enllaç entre directius i treballadors. Molts cops et sents com una paperera al bell mig d’un desert. Només per complir amb l’expedient i amb la normativa i poca cosa més. EL principal actiu d’una empresa són els treballadors. Aquesta enunciat bàsic encara ha quedat molt lluny de la comprensió de molts empresaris que es mantenen totalment ofuscats amb el resultat del balanç anual.
En el meu cas que és el de les administracions públiques, aquestes a mesura que passen els anys van perdent poder i terreny d’actuació. Al seu costat ja fa dies que sorgeixen amb força les societats i empreses municipals que van agafant força en perjudici del cos de funcionaris i laborals de la cosa pública. El motiu, ben senzill: m’estalvio els diners que suposa els beneficis que han adquirit amb el temps el personal al servei consistori. Alhora puc recuperar els diners d’algun impost a través d’aquesta nova empresa municipal. Negoci rodó. A més al davant, li planto un gerent amic meu del partit i a rutllar. A part de totes aquestes noves tendències de la moda encara hi ha funcionaris i laborals i viceversa dins els reductes de les entitats públiques. En el terreny privat i amb les seves variants, per això ja tenen les empreses de treball temporal.
El problema de la majoria de municipis de la comarca és que han previst un creixement demogràfic sense les conseqüències espaials que això comporta en la seva gestió pública.. Els edificis públics, en molts casos, han anat creixent com aquella persona de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que es feia una caseta en una urbanització de les moltes que tenim a la nostra comarca. Setmana a setmana anava posant totxo a totxo. En la cosa pública, servei a servei s’ha anat fent la casa consistorial de tots. Primer tots juntets sota un mateix sostre. Poc a poc s’han començat han anat emigrant àrees i departaments a altres edificis propis o de lloguer. Després de tot aquest procés, quan en aquell edifici ja s’han fet totes les ampliacions i s’ha aconseguit el màxim espai disponible i el treballar es feia molt complex per la manca de condicions del recinte s’ha tornat a repetir el mateix fenomen i anar seguint en aquest dinàmica d’anar recolocant tots aquests nous funcionaris públics. Aquesta cadena sembla que no té un aturador clar. Jo no conec ningun polític a la comarca que hagi apostat per un ajuntament nou amb una previsió mínima de 15 ó 20 anys on hi puguin tenir cabuda tots els serveis. Tot al contrari, la situació caòtica ha obligat a fer un pensament temporal que s’ha convertit en permanent fins que ja no hi cabien més capses o els despatxos s’havien tornat quedat obsolets.
Un altre tema preocupant són les velocitats d’ascens i davallada dels treballadors tant en la pública com la privada. Hi ha persones que ascendeixen en l’escala de nivells a una velocitat de plaça cèntrica per inaugurar abans d’eleccions municipals. Encara que com acostuma a passar amb aquests espais urbans potser després de les eleccions començarà el període de decadència i poca feina, però han tingut el seu temps de glòria i el record d’una agenda atapeïda de reunions..
Després està la velocitat de vorera de carrer d’urbanització que des del que el van fer fa molts anys ningú més hi ha fet res més. La cosa continua allí. Tothom hi pensa, però ningú fa res. Fins que ve algú al cap d’anys i anys. Ves per on, el nostre protagonista es dóna compte que no només dels votants de les places cèntriques viu el polític. Llavors reflexiona i decideix objectivament esperar un nou pla urbanístic per arreglar tota la zona com Déu mana. Llavors entrarem en una nova fase de durada imprevisible. És molt trist que moltes de les persones que entren en una empresa privada o pública ho facin en el millor dels casos com auxiliars administratius quan la feina per la que han estat contractats requereix realment molta més especialització. Ells la tenen. Si abans havies vist l’oferta ja havies vist que el que demanen allí és més propi d’un tècnic qualificat que d’una persona amb una formació professional bàsica. Al final el que volen és un tècnic especialitzat i format a preu d’auxiliar administratiu sense experiència. També està la versió inversa que correspon a una persona de coneixements minsos i una mica menys d’experiència, però tocat per la gràcia divina que puja al ritme de la tarifa elèctrica fins que potser li arribi el cortocircuit. Aquestes són les noves tendències de la moda empresarial. Per cert, cada dia més esteses.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 9 d'abril del 2009

dimecres, 8 d’abril del 2009

Els productes Tous són una bona marca

En la meva darrera enquesta preguntava sobre els productes Tous, 10 persones creuen que és una bona marca i 7 que és massa vulgar. Jo sóc antitous, però reconec que un cop més sóc minoria.

Enquesta popular de les mones al Vendrell

És el moment de mones i rotllos. Aquesta setmana he fet una petita enquesta sobre on anar a comprar la mona al Vendrell. Els dos guanyadors de la present edició són la Montserrtina del carrer dels Cafès i cal Badejo del carrer del Peix. Això és el que m'han dit. Jo només he provat la de cal Badejo i m'ha agrdat. Seguirem informant.

dimarts, 7 d’abril del 2009

En un mocador de paper

Hi ha un anunci nou de la Damm que diu que Messi va signar un contracte amb el Barça fa molt de temps en un tovalló de paper i es recrear de l'important que són els tovallons de paper. Jo encara guardo adreces de persones escrites en un tovalló de paper. En aquells moments no portaves encara una bossa amb paper, mòbil, cartera i bolígrafs. A vegades havies agafat el boli del cambrer i un tovalló de paper per guardar coses importants. També guardo algun poema d'aquesta adolescència. No és res important, però en aquella època va tenir el seu valor, encara que només fos sentimental.

Que prima a les botigues qualitat o preu?

Al costat de casa han obert una verduleria. L'altre dia vaig entrar vaig agafar un enciam i el vaig anar a pagar. La noia em va dir, mira al fons hi ha enciams més bons. Llavors vaig deixar el que havia agafat el seu lloc i vaig anar a la caixa que em va indicar. A l'hora de pagar li vaig preguntar com era que no tenia els enciams bons devant i els d'oferta al darrera i em va dir que la gent miraven més les ofertes que la qualitat. Llavors el que la gent vol són les ofertes i no pas la qualitat del producte. La diferència eren 40 cèntims, però sembla ser que ja és prou important.

dilluns, 6 d’abril del 2009

Un bon cartell a les festes de Maig de Lleida.

La Festa Major de Lleida aquest any ens portarà bons grups. No us podeu perdre los Suaves, els Pets, El Canto del Loco entre d'altres. Esperem que no plogui per gaudir d'aquesta festa tan entranyable i cita obligada abans de l'estiu.

diumenge, 5 d’abril del 2009

Primer cap de setmana de vacances de Setmana Santa

Avui he anar a passejar per la platja i no hi havia molta gent perquè feia mal dia. Estava nuvolot i feia una mica de fresca. A veure si s'anima la cosa. Aquest que ve és el cap de setmana més intens de tot l'any. Tot està a tope. La cosa dura de divendres a diumenge perquè aquest dia la cosa ja baixa una mica i dilluns ja es normalitza perquè molts es mengen la mona a casa seva. A veure que ens depara aquesta setmana santa.

Un dels millors concerts dels Laxen a Torrelavit

Els Laxen van oferir a Torrelavit un concert impressionat. Feia dies que tenia moltes ganes de veure'ls en directe i ahir va ser un dels millors concerts que han fet en els darrers mesos. Tots els seus membres estan en un bon punt i va sortir rodó a més l'acústica del local els va acompanyar. L'entrada era de 5 euros i van aconseguir omplir força el pavelló. Una cosa que costa bastant en un poblet com aquest de l'Alt Penedès. La gent va vibrà de valent i ja varem veure que el Pemi Rovirosa està en plena forma. Hi va faltar Miami Beach que no va sonar. La gent l'esperava. També ho varen fer molt bé Mister Pez que van ser els seus teloners. Els falta experiència, però són bons músics i ara és qüestió d'anar polint el seu estil fins que tinguin un forma de sonar pròpia. Torrelavit és fins ara l'únic poble que m'he trobat que no té res de res de cobertura de Movistar.

divendres, 3 d’abril del 2009

Tots a veure les Pàgines de Passió d'Albinyana

Una de les propostes interessants per aquest cap de setmana són les Pàgines de Passió que tenen lloc en el municipi d'Albinyana de la comarca del Baix Penedès al llindar entre Tarragona i Barcelona. Ens explica des d'una prespectiva moderna els darrers moments de la vida de Jesucrist abans de morir a la creu. També hi ha escenes que conviden a la reflexió sobre la vida actual i sobre els principals problemes de la humanitat. Enguanya és la 20 edició. La veritat que a les persones que han anat han quedat força sorpreses de tot plegat. És un gran esforç fer-ho realitat, però val la pena. Demà dia 4 a les 22 hores i el diumenge dia 5 a les 20 hores a l'església del costat del campanar que es de seguida. Us la recomano. La gent s'ho ha currat de valent. Ja veureu com no sortireu gens defraudats. És una cosa diferent i força moderna d'aquest tipus de representacions religioses.

Moltes felicitats pels teus primers 50 anys col·legi Àngel Guimerà

Corria l’any 1980, la història encara ens tenia reservats alguns esdeveniments que van marcar les darreres dècades de la història del segle XX. la Guerra Freda posa en un punt àlgid la tensió a les dues grans potències mundials, la URSS i USA que podia haver desembocat en una temuda guerra nuclear. Aquí a la península, vam viure un intent de cop d’Estat que molts encara recorden com si fos ahir. L’any següent, la figura del Naranjito ens va promocionar arreu del globus mentre aquí estàvem tots atents a la petita pantalla mirant els jugadors de les millors seleccions del món es disputaven una pilota rodona i no gaire gran. Mentre passava tot això a través de la tele en blanc i negre jo vaig venir a estudiar tot el segon cicle de l’Educació General Bàsica (EGB) a l’Àngel Guimerà. Jo venia d’un poble petit, Albinyana, i a l’arribar al Vendrell, per mi va ser tota un revolució. Només tenia 10 anys . Tot allò que hi hagués un parell o tres classes per curs, que ens passessin pel·lícules de dibuixos animats en la sala d’audivisuals, que anéssim al camp de futbol del C.E. Vendrell una tarda a la setmana a jugar al futbol i altres detalls per mi va ser una gran revolució. A Albinyana anàvem 4 o 5 cursos en una mateixa classe i la professora que teníem ja era gran i ens feia memoritzar coses i per repetir-les després davant d’ella. A l’arribar a l’Àngel Guimerà es va obrir davant meu un món nou que fins aquell moment m’havia estat desconegut. L’ensenyament al meu poble no és que fos ni millor ni pitjor. Feien el que podien dins les seves possibilitats. Els miracles només els trobem a missa o potser en política, però a l’ensenyament no n’hi d’aquests fenòmens paranormals.
Vaig ser un dels alumnes que van cursar alguns dels seus estudis en l’edifici de la Sindical perquè al col·legi del carrer Progrés ja no hi cabíem tots.. Al Vendrell només funcionava el Pau Casals i el col·legi de les Monges que si la meva memòria no em traiciona només era per nenes. Les Escoles bressol era una utopia. Hi havia alguna llar d’infants, però cobrir alguns casos, però poca cosa més Estem parlant que en aquell municipi vivien entre 11.000 i 12.000 persones i que algunes urbanitzacions com el Puig, Mas de’n Gual i altres només apareixien en alguns plànols del municipi com una previsió de futur encara molt llunyana.
A l’escola, la immensa majoria de professors no els he vist més perquè venien de fora del municipi. Aquests senyors ens van voler ensenyar molts coses, cadascú tenia els seus mètodes. Uns eren més moderns i altres encara conservaven algunes reminiscències del seu passat, però he de reconèixer que sempre vaig tenir un tracte molt bo i humà per part del professorat. Sempre que podien t’ajudaven, encara que tu ja sabies sempre a on dirigir-te i també a qui procurar evitar. Sempre hi ha gent que té millor tracte humà que altre.
Els professors s’hi esforçaven molt en nosaltres, encara que segurament ens volien ensenyar més de les que vàrem aprendre, però el més important que ens van transmetre és aprendre a conviure i a respectar els altres. Com vivia a Albinyana m’havia de quedar cada dia a dinar. Per mi van ser tan importants aquelles hores de convivència amb al resta d’escolars de totes les edats que comparties activitats d’oci. L’anècdota simpàtica que m’ha quedat està relacionada amb aquestes hores entre matí i tarda, el paper primordial de la tomaca que s’havia convertit en la reina de la cuina. Menys a la sopa i els postres a tot arreu la podies trobar en diferents formats. Anècdotes puntuals, a part, si continues estudiant a l’Institut, els coneixements que vas adquirint amb el pas dels anys són com un cubell buit on hi vas abocant coses, algunes, per diferents raons, s’escapen pels petits forats de la memòria i no les pots retenir. La resta la vas amuntegant i de mica en mica va configurant la base de teu coneixement. Llavors amb el temps vas seleccionant allò que més t’agrada o simplement t’interessa pel motiu que sigui. Jo el record de l’Àngel Guimerà no són tan un grapat de coneixements adquirits sinó un gruixut manyoc de petites vivències i experiències que després a la vida et resulten molt útils.. Els mestres, llavors aquesta figura era molt respectada per pares i alumnes, s’esforçaven perquè aprenguéssim moltes coses. Encara que jo he sabut mai quina era l’arrel quadrada de 64, però si que vaig aprendre on buscar la resposta. També em van saber transmetre molt bé que és molt més important tenir moltes preguntes que no pas moltes respostes perquè com més dubtes tens segurament més coses saps. Ens veiem al sopar del 27 de juny. Per molts anys i no perdeu aquest esperit que hi havia quan jo vaig passar per les seves aules. Endavant i a continuar ensenyant i educant a les noves generacions.

Publicat el 3 d'abril del 2009 al Diari del Baix Penedès

dijous, 2 d’abril del 2009

"Salmaldon", simplement bestial, ineludible

Una de les coses més interessants que he viscut en els darrers mesos ha tingut lloc avui. Ni més ni menys que al portal del Pardo Vendrell sota un nom sense un sentit aparent però que m'ha fet vibrar des de la primera nota fins la darrera pinzellada. Els pinzells a càrrec de Montserrat Olivé, la música de Pemi Rovirosa i la veu de Montse Solé han convertit aquesta performance artística en una experiència única i inolvidable. De mica en mica ha anat sorgint un quadre de la Montserrat Olivé, fins a la part final amb la nota que li donava aquest toc distintiu a la pintura que sap imprimir tot bon artista en la seva obra. Pemi Rovirosa ha estat el cervell musical d'aquesta proposta amb unes peces noves fruit del seu treball que ara que ja està recuperat ens ha demostrat que la seva vessant creativa cada dia té més empenta i la més jove, la Monse Solé amb una veu dolça i amable ens transportava a bord del mar Mediterrani. Una experiència única. Si hi podeu anar no us la perdeu. Mentrestant fins el 12 d'abril podreu veure els seus quadres al Portal del Pardo, però Salmaldon és molt més i s'ha de viure i sentir quan tots els artistes estan en plena forma.
Llàstima que la sonoritat ha fet una mica figa en un primer moment, després s'ha corregit dins les possibilitats del local que no són gaires.
Felicitats a tots tres i a la resta de músics que ho han fet possible. Realment, "una canya".

Ventdelplà ja està caduc

Onze persones em diu en la darrera enquesta que Ventdelplà ha d'acabar i només 3 que ha de continuar. El resultat és prou clar espero que els responsables en prenguin nota.

Campanya per buscar alumnes per Ioga al Vendrell

El Patronat Municipal d'Esports del Vendrell tenia programat fins aquest trimestre un curs de ioga els dilluns i dimecres al vespre en la piscina vella. Doncs aquest trimestre actual només s'han apuntat 9 alumnes per tant el curs no és fa. Perquè la cosa funcioni són necessaris 15 persones sinó no es pot fer perquè no es rendible econòmicament. A veure si algú s'apunta. Això és el que passarà a la comarca. Tenim nous pavellons i molts cursos també innovadors, però la gent no ha pujat gaire. Abans de començar nous cursos haurem de fer campanya per buscar gent. Una mica com els polítics però aquí les minories es queden fora.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Salmaldon, una proposta molt interessant per demà al Vendrell

Una proposta molt interessant per demà dijous a les 8 de la tarda al Portal del Pardo. La història es diu Salmaldon i és una barreja de música, pintura i literatura. Aquesta exposició des del dissabte que està en aquesta sala vendrellenca, però demà dijous fan un experiment en viu, allí tot plegat per veure com funciona. No hi falteu. L'entrada és gratis i tothom hi està convidat.

Jo també sóc infidel a "Infidels"

L'altre dia mentre estava sopant mirava aquesta nova sèrie catalana. La veritat és que no em va atraure gaire. Potser més endavant la meva idea canviarà, però de moment no em fa el pes. Nó sé perquè però jo crec que ja tocaria fer alguna cosa diferent perquè per coses d'aquestes ja tenim les sèries tan nostrades com el Cor de la ciutat i Ventdelplà. Hauríem der fer una cosa diferent que agradés a la gent. A veure com evoluciona aquesta nova proposta. Ho intentaré demà. Però no hi veig gaires possibilitats, però ho intentaré.