Avui repassant els el Reader he vist una notícia que m'ha colpìt seriosament. El meu amic Ernest Prunera posava en el seu face que demà és el darrer número del Diari del Baix Penedès. Aquesta és la principal escola que he tingut a la vida. Jo no crec en la universitat, ni en la formació reglada. Pots tenir uns coneixement i aprendre unes habilitats, però jo sóc en part fill del Diari del Baix Penedès. Vaig tenir la gran sort de treballar durant un parell d'anys abans d'aquest mil·leni. Inclús els dijous anàvem a Vilanova a muntar el diari.Vaig aprendre com es coia un diari per dins i les coses importants i el que es deia i el que s'amagava He conegut persones que m'han ensenyat molt des del sr. Huguet que em va fitxar quan no tenia feina i em passava les hores a la biblioteca remenant diaris, fins el Llorenç que m'ha donat grans ensenaments. Tinc el Lleó un tros de pa i el Prunera un crack per descobrir. El Marc que ha sabut buscar-se la vida. La Cristina Fernández, la Rosa, la Rosa Trillo, el meu germanet ( el Francàs) el Guillem, la Conxita, l'Eulàlia, Marina, el Felix, la Roser...La Bea que era la cara més amable i simpatica del diari i tants altrs que em vénen per cap. Son moltes les persones que he conegut al llarga de la meva vinculació al DIARI. Una part de la meva manera de ser se l'ha dec al Diari. Allí he après a entendre la realitat i a veure el més important. MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE M'HE TROBAT PER AQUEST CAMÍ HA ESTAT TOT UN PLAER. Intentaré que el que ha après entre vosaltres transmetre-ho a la gent perquè per mi heu estat una escola Sempre us portaré al cor. GRÀCIES PER TOT FAMÍLIA. Podria moltes coses, però hi ha coses que no se saben explicar. Les paraules es queden curtes. Us deixo una foto de quan estava allí darrera seu hi ha molts i molts records que m'han omplert en aquest llarg camí que és la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada